Cultura

La Filmoteca torna amb un cicle del ‘rebel’ Nicholas Ray

Demà, arrenca una programació de set pel·lícules del cineasta nord-americà, entre què no falten títols essencials com ara ‘Rebel sense causa’, ‘Johnny Guitar’ o ‘Més poderós que la vida’

El cinema clàssic nord-americà ens ha deixat un ampli llegat de cineastes amb filmografies molt personals. La singularitat de Nicholas Ray (1911-1979) és que va completar una carrera artística d’allò més variada i rica amb què, paradoxalment, se l’ha etiquetat com un dels realitzadors menys “clàssics” i sí més moderns i avançats de l’anomenada època daurada de la Meca del Cine. Actor, guionista i director, Ray va ser una ànima lliure que va haver de lluitar constantment amb la indústria i amb aquells que movien els fils a Hollywood per tirar endavant la seva rebel·lia amb moltes causes, deixant petja en la història del cinema amb obres com ara Johnny Guitar, Amarga victòria, Chicago, anys 30 i 55 dies a Pequín. Tot això, per acabar la seva desigual carrera buscant horitzons nous lluny de la fàbrica dels somnis.

El Cinema Truffaut de Girona, un dels primers cinemes a obrir després del confinament, ara reprèn el cicle de Filmoteca que té lloc els dilluns i que, en aquesta ocasió, proposa una bona mostra per endinsar-se en la seva obra i figura. Començant demà mateix (20 h) amb el thriller Els amants de la nit (They live by night, 1946) amb què va debutar després de treballar com a ajudant d’Elia Kazan i en què dona prova del tràgic i personal estil que definirà bona part de les seves pel·lícules, amb personatges marcats per la fatalitat del seu destí.

A continuació, el 26 de d’octubre, es projectarà En un lloc solitari (In a lonely place, 1950), amb dues estrelles tan magnètiques com Humphrey Bogart i Gloria Grahame. I, el 2 de novembre, es podrà veure Terreny perillós (On dangerous ground, 1951), una altra mostra que, com l’anterior, insisteix en aquest estil, marcat per la tragèdia, la desesperança i la violència. Tampoc no falten en la programació títols tan emblemàtics i essencials com ara Johnny Guitar (1954), el 9 de novembre; Rebel sense causa (Rebel without a cause, 1955), que es projectarà el 16 de novembre, Més poderós que la vida (Bigger than life, 1956), el 23 de novembre, i Les dents del diable (The savage innocents, 1960), que tancarà el cicle el 30 de novembre.

Una selecció de pel·lícules que permeten tenir una visió àmplia i variada de la figura d’un dels grans del Hollywood clàssic. I, és clar, per gaudir-ne a la pantalla gran. Per si algú no ho té clar, que recordi que, com va afirmar Godard: “Ray és el cine”. I no serem pas nosaltres que li ho discutirem.

LA DATA

30.09.1955
James Dean mor pocs dies abans de l’estrena mundial de ‘Rebel sense causa’ i Ray es veu molt afectat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nou cop a la cultura

BARCELONA
Museus

Els oasis culturals

barcelona
Netflix

‘Menéndez’, duc el dimoni dins meu

Barcelona
Arts escèniques

De l’escena a la petita pantalla

BARCELONA

Últimes funcions i concerts abans del tancament

girona
L’Auditori de Barcelona ja opta per la via digital
Música

L’Auditori de Barcelona ja opta per la via digital

Joan Miquel Oliver
MÚSIC

“La llibertat, avui dia, està molt infravalorada”

BARCELONA
Mirador

Sola amb la veu de Tilda Swinton

QUERALT RIERA
Dramaturga i directora

“A Catalunya, ens emmirallem en una pobresa congènita”

BARCELONA