Política

QUIM TORRA

131È PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“El PSOE, davant l’amenaça de la ultradreta, recula”

“L’altre costat és el costat del no, però és que encara no sabem quina és la seva proposta”

“Nosaltres seguim a la taula de negociació, hi estarem i hi hem estat sempre”

L’EDITOR MOLT HONORABLE
Li ho va demanar Carles Puigdemont i no s’hi va poder negar. D’aquesta manera el 17 de maig del 2018 va prendre possessió del càrrec com a 131è president de la Generalitat al saló Verge de Montserrat, que ara pensa a retornar-li el nom originari de sala del Consell. Torra va néixer a Blanes el 1962, té tres fills i és llicenciat en dret. Editor i creador de l’editorial Contra Vent; escriptor; activista cultural (vicepresident i president interí d’Òmnium), articulista; a més d’altres activitats, entre les quals les vinculades a la política, on ha acabat aterrant a primera fila.
JUANMA RAMOS
Un límit és el mandat democràtic que ens ha donat el poble de Catalunya
Venim d’un 1-O i d’un 27-O Tots els observadors i la comunitat internacional van veure que no va haver-hi violència
Tenim presos polítics i exiliats
Nosaltres no hem condicionat el diàleg a res No es jutja unes persones, sinó la democràcia i el dret a l’autodeterminació de Catalunya
No es pot governar contra Catalunya, ni pensant que a tothom li dius el que vol sentir
No m’oblido que l’objectiu és investir el president Carles Puigdemont i fer república
Demanem el traspàs de totes les infraestructures de l’Estat espanyol a Catalunya
L’Església ha d’assumir conseqüències en qualsevol presumpte cas d’abusos
Dono ple suport a totes les mobilitzacions que es fan a Catalunya i a l’aturada de país

A les portes del judici de l’1-O, a la sala Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat, ens rep el president Quim Torra per analitzar la situació del país.

Està en forma? Estem en un cap de setmana molt intens...
Molt intens, però jo estic en forma i penso que el país també. Està reaccionant molt bé: serè, ferm, decidit i això em fa tenir tota la confiança.
Sentíem divendres a la vicepresidenta Carmen Calvo una frase sense pal·liatius: “Mai acceptarem un referèndum d’autodeterminació”...
Sí, amb aquesta contundència, oi? Nosaltres el que demanem al PSOE i a les seves diferents ànimes, és que siguin valents i tinguin el coratge d’abordar el que és el conflicte polític de Catalunya i el que el 80% dels catalans està d’acord a resoldre, que és el dret d’autodeterminació dels catalans.
Calvo parlava del fracàs de la taula de diàleg a Catalunya, ja que no hi ha ni el PP ni Ciutadans. Per vostè és un fracàs?
Aquesta taula representa 90 diputats del Parlament, tres cinquenes parts. No sé què representa el PSOE actualment al parlament espanyol, però en absolut és aquesta proporció. Així que la taula del diàleg a Catalunya és molt més representativa del que suposa la societat catalana que no pas el PSOE respecte a l’espanyola. Per això vam dir “anem a fer una taula amb partits espanyols on almenys hi hagi també Podemos, i arribar a una majoria de la cambra que ens permeti tenir més legitimitat”. Però ni això han acceptat.
Calvo culpava els independentistes perquè en algun moment havien a acceptat que el límit era la Constitució. S’havia pactat un límit?
Recordo que a la famosa declaració de Pedralbes la paraula Constitució no surt enlloc. Surt una expressió que és “seguretat jurídica”. Evidentment que ens agradaria fer aquest procés cap a l’autodeterminació amb seguretat jurídica, però no es parlava de Constitució, i ho vull remarcar. El que és un límit és el mandat democràtic que ens ha donat el poble de Catalunya. Venim d’un 1-O i d’un 27-O, d’un referèndum d’autodeterminació i d’una proclamació d’independència de Catalunya. I sempre vam dir que per trobar una solució política a aquest conflicte, la via era un referèndum d’autodeterminació pactat, vinculant i reconegut internacionalment. Aquesta és una proposta que hem detallat en 21 punts entregats a Sánchez i que no només feien referència a la resposta democràtica, sinó que feien referència a altres temes bons per a l’Estat espanyol.
És clar que a l’altre costat no es veu de la mateixa manera.
És que l’altre costat és el costat del no, però és que encara no sabem quina és la seva proposta. Vostè agafi el document que filtren divendres, i quina és la proposta de l’Estat espanyol? Per reunir-nos, per tornar a dir que ens reunim per dialogar, ho hem fet dos cops. Nosaltres hem fet tot l’esforç del món per aterrar aquest diàleg, per portar-lo a uns temes concrets. Fins i tot la figura del relator queda desdibuixada. Nosaltres hem fet una proposta de noms i no hem tingut cap resposta, tampoc. Això vol dir que nosaltres abandonem el diàleg? En absolut. Tenim presos polítics i exiliats. Nosaltres no hem condicionat el diàleg a res.
Relator, mediador, negociador? Què demanaven i què estava disposat a acceptar?
Vist el que ha passat aquests dies, en què de sobte el PSOE, davant de l’amenaça que li organitzen una manifestació els partits de la ultradreta, recula, ni que hi hagi una persona que senzillament vagi donant fe del que són aquestes converses ja era un pas. És evident que nosaltres volem un mediador internacional i vam proposar una sèrie de noms, molts d’ells estrangers, perquè entenem que trobar una figura neutral i independent és difícil a Catalunya i a Espanya
.
La negociació està oberta?
Nosaltres seguim a la taula de negociació, hi estarem sempre, hi hem estat des de sempre: el president Mas, el president Puigdemont, jo mateix... i en les situacions més complexes i més difícils per a tots plegats. No ha condicionat mai el diàleg una tramitació de pressupostos. Ni tal sols alliberar els nostres presos polítics. La portaveu fa unes declaracions realment molt dures i taxatives. Sembla molt més alineada amb les tesis del ministre Borrell que no pas amb el que fins aleshores havia significat la senyora Calvo. Malauradament, el PSOE es deixa arrossegar una altra vegada per la línia més dura.
Posa termini a la negociació?
No, perquè nosaltres no la condicionem a uns pressupostos, a l’inici del judici o a les eleccions. Ara, també és evident que nosaltres anem fent el nostre camí. S’ha presentat les conclusions del consell assessor del Fòrum Cívic i Social que presideix Lluís Llach, que és una iniciativa excel·lent per portar tot el poble de Catalunya a participar en un debat del procés constituent. Tenim el nostre pla i el seguim tirant endavant.
Estarà amb mi que hi ha hagut un cert desgavell de declaracions en l’espai postconvergent a l’hora de presentar les esmenes.
Hi podria estar d’acord en general. També em sembla que en aquests moments hi ha en tots els partits un punt de declaracions diguem lliures, i probablement el fet de que existeixi el PDeCAT, Junts per Catalunya i La Crida ha fet que en algunes ocasions els representants d’aquests espais hagin fet algun comentari que no s’alinea. Per això vam decidir, i el president Puigdemont per descomptat també, que era necessari aquest òrgan de coordinació que es reunirà amb caràcter setmanal al Parlament. Dilluns ja comencen perquè entenem que és molt important aquesta unitat de criteri..
Què ha de passar perquè retirin l’esmena als pressupostos?
Taula de partits polítics espanyols, concreció de quina és la seva oferta política, acceptació que nosaltres anem a parlar sobre el dret a l’autodeterminació, i posar-nos d’acord sobre el mediador-relator internacional. Nosaltres sempre diem el mateix, i d’aquí la nostra sorpresa.
Han començat a deixar caure Pedro Sánchez?
Ni sí, ni no. El senyor Pedro Sánchez prendrà les decisions que cregui que ha de prendre i nosaltres farem una cosa o una altra. Per què presenta aquests pressupostos sense haver parlat prèviament amb nosaltres si realment li interessava que els aprovéssim?
Veu diferència entre el govern Sánchez i el de Rajoy a l’hora de negociar?
Les formes, per descomptat, són diferents. Però quan intentes establir ponts de confiança com els que sé que s’havien establert amb els negociadors catalans i la vicepresidenta Calvo i de sobte tot canvia, doncs dius, escolti, és que no es pot governar contra Catalunya, no es pot governar pensant que a tothom li dius el que vol sentir. I per tant és important que sapiguem amb quin PSOE estem tractant, si és el senyor Guerra o és el que semblava que havia de ser el senyor Sánchez. I que tingui la força i el coratge de sobreposar-se al que sabem que passarà, que és que la dreta espanyola se li tirarà a sobre...
Pedro Sánchez està atrapat pels seus?
Ell és l’autor del llibre Manual de resistencia; per tant, té una gran oportunitat de demostrar que és un home resistent a les pressions de la dreta espanyola.
Li ha demanat gestos amb els presos?
Jo no n’he demanat i ells em van dir que no volien ser moneda de canvi, i he respectat la seva decisió. Encara més, em sembla absolutament lògic i coherent amb el que és un procés cap a la independència. Una altra cosa és que sí que demanem que s’aturi la repressió. És intolerable les detencions de fa tres setmanes a Girona, que encara no sabem qui les va ordenar.
Creu que hi ha alguna possibilitat que hi hagi una sentència absolutòria en el judici?
Tots els observadors internacionals, tota la comunitat internacional, Amnistia Internacional, el Pen Club... van veure que no va haver-hi violència. Des del moment en què algú pot argumentar que va haver-hi algun tipus de violència l’1-O, la credibilitat de la fiscalia i dels jutges espanyols voreja el zero.
Sap quan anirà al judici i quants dies?
Serà tot el govern que hi anirà, i jo, dimarts. Ens ho anirem distribuint i intentarem que sempre que hi hagi una declaració d’un conseller o d’algun càrrec o persona relacionada amb el govern, poder ser-hi i prestar-li tot el nostre suport.
Va dir que si hi havia condemna es posaria a disposició del Parlament per allò que es decideixi. Què ha de decidir?
No s’estan jutjant unes persones en concret sinó que s’està jutjant la democràcia i el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Per tant, la proposta que jo faré al Parlament de Catalunya i la resposta que espero de tota la majoria independentista ha de ser una resposta democràtica i sobre el dret a l’autodeterminació.
I quan Puigdemont parla de reprendre decisions ja preses i ratificades en referèndum?
Doncs lògicament si estem dient que l’1 d’octubre va ser un referèndum d’autodeterminació i el 27 d’octubre vam proclamar la independència, que no s’ha pogut fer efectiva, estem en aquest trànsit. Estem en el camí de fer efectiva aquesta república.
L’altra seria convocar eleccions, o és més de fer un pas endavant i reprendre el fil?
Sempre hem seguit aquest fil, no crec que hagi estat interromput. Jo no m’he sentit mai fent una acció política des del govern de la Generalitat que no fos la successió d’allà on estàvem. En el meu discurs d’investidura vaig parlar clarament de la restitució a la Constitució, i aquest és l’objectiu del govern.
I pot passar per la desobediència?
Sempre he dit que obeeixo el Parlament de Catalunya, que és a l’únic que jo dec lleialtat.
La Crida en parla, si cal.
Tots els partits independentistes hem dit que no renunciàvem a cap via democràtica i pacífica per arribar a la independència.
Farà vaga el 21 de febrer?
Seguiré el que estigui passant. Dono ple suport a totes les mobilitzacions que es fan a Catalunya i a l’aturada de país.
Es nota un increment de tensió al Parlament. Vostè i Arrimadas se les van tenir.
Amb la cap de l’oposició he intentat contestar sempre amb el to més correcte, amb la màxima educació possible, però des del primer dia ha mantingut un to d’agressivitat i conflictivitat que em sembla que ha quedat palès. Intentaré mantenir el to i l’educació, però realment aquesta voluntat de crispar l’ambient, de portar l’esbroncada al màxim, arriba a vegades a extrems difícils de suportar.
Tenen pactat el full de ruta un cop hi hagi una sentència, condemnatòria o no?
És obvi que hem tingut moments en què no hem coincidit. Però també vull destacar la lleialtat, transparència i confiança que hi ha hagut en tot aquest procés de diàleg per part del vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Elsa Artadi. Hem trobat una manera de treballar conjuntament molt interessant i l’hem de mantenir per seguir avançant en el futur.
En algun moment, dins de l’àmbit parlamentari, s’ha interpretat que no hi havia cap full de ruta.
Fins a cert punt és més lògic que hagi passat en l’àmbit parlamentari. S’han afectat drets de diputats. Cada diputat ha volgut prendre les accions que li han semblat més convenients, i això s’ha de respectar. I, certament, l’objectiu –i ho vaig dir en el discurs d’investidura, que estava en el nostre programa electoral– és investir el president Puigdemont. És així, ha estat sempre així. I, per tant, sobre tot això hem de construir el moment en què sigui possible.
Fer una investidura es deu haver de fer de forma pactada.
Sí, evidentment. Però de forma tan pactada com que vam decidir que el president del Parlament seria Roger Torrent i el president de Catalunya, Carles Puigdemont. No va ser possible. Després no van ser possibles les altres investidures. Va arribar la meva candidatura, però no ens oblidem d’aquest objectiu, com no m’oblido de l’objectiu de fer república. Són objectius que són els que marquen aquesta legislatura. Si no, no tindria sentit.
Vostè no només es deu sentir al mig d’ERC i JxCat, sinó que hi ha gent a l’exili, gent a la presó... Això és molt complicat, no?
És enormement complicat. Penso que en pocs moments de la història contemporània del país hem tingut una situació tan complexa i tan difícil d’administrar, però jo, que vinc de les bases independentistes, continuo veient la gent amb molta confiança i determinació. Veig la gent mobilitzada, i això em dona una gran esperança. Com que ens han passat coses tan grosses i tan monstruoses, com l’exili i la presó... Penso que adoptem tots un to d’ostres, sembla mentida el país en quina situació està, i potser ha arribat el moment de posar fi a tot això i dir no. Recuperem el somriure, recuperem l’esperança, perquè guanyarem, perquè ens en sortirem. Per exemple, Catalunya va molt bé econòmicament.
Vostè va dir: “Si no puc dur aquest país a la independència, plegaré.” Li ha passat pel cap?
No, i ara menys que mai. Perquè penso que tenim aquesta oportunitat. Depèn de nosaltres. Sempre torno al mestre Fabra. Ell ja ho va dir: “Només tindrem el que sapiguem guanyar.”
En la contraoferta que faran als Comuns pel pressupostos de la Generalitat hi haurà canvis en la fiscalitat, es mou l’IRPF?
És possible que vagi per aquí. En qualsevol cas, el responsable de les negociacions és el vicepresident Aragonès, que en els propers dies, i d’una manera molt immediata, ho donarà a conèixer.
Dona per fet que hi haurà pressupostos?
Ho desitgem. No ens aixecarem de la taula mai. Però volem tenir garanties que s’aprovaran abans de presentar-los a la cambra.
S’ha anunciat que el conseller Joaquim Forn serà el candidat per Barcelona, no sabem si per JxCat, JxBarcelona o pel PDeCAT, i es dona per fet que la consellera Elsa Artadi serà la número dos. Per què triguen tant a remodelar el govern?
Perquè potser no està del tot fet. Probablement encara hi ha un seguit de negociacions que s’han d’acabar de tancar. És un tema obert i quan estigui tot ben tancat, i si és el cas, ja ho anunciarem.
En les negociacions que estan tenint amb l’Estat, han demanat el traspàs de l’aeroport del Prat?
No només el seu traspàs sinó el de totes les infraestructures de l’Estat espanyol a Catalunya. Nosaltres volem fer república, no en tenim prou només amb l’aeroport del Prat.
Per acabar, i canviant radicalment de tema: aquests darrers dies hem assistit a una constant de casos d’abusos a menors. La reacció de l’Església és la que toca i que respon amb contundència?
Agraeixo a totes les víctimes d’aquests fets horripilants que tinguin el coratge i la valentia de denunciar-los. Això és molt important. La societat catalana té una opinió molt contundent, perquè és una societat de valors, que posa la dignitat humana i l’ésser humà per damunt de tot. I l’Església ho ha de tenir molt en compte. És molt important que en qualsevol presumpte cas d’abusos, l’Església faci un reconeixement explícit d’aquest fet i assumeixi les conseqüències. No fer-ho l’allunyaria. Jo soc catòlic i he participat en Pasqües Joves, de la vida religiosa… i m’he sentit molt acollit sempre. Sé que estic parlant d’un conjunt, però quan hi ha més d’un cas i que passa alguna cosa, s’ha d’aturar i denunciar .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
QÜESTIONS TÈCNIQUES

Fiscalia recriminada i testimonis “contaminats”

LA TRUCADA

“L’estratègia és una: desmantellar la falsedat”

LA COLUMNA

“S’evidencia la poca rigorositat de la fiscalia”

Què hi diuen els tertulians

Romeva convida el Suprem a tornar la pilota a la política

Barcelona
L'altra cara del judici
AL CARRER

El col·lectiu Silenci protesta cada dia a tocar del Tribunal Suprem

Front contra l’antisemitisme

París

Alamany deixa Catalunya en Comú a la porta del 28-A

barcelona

El M5E protegeix la immunitat de Salvini i evita que vagi a judici

Roma