Política

DAVID BOTE

Alcalde de Mataró

“No renunciem a una locomotora comercial per al centre de Mataró”

Entenc les raons del PDeCAT per al trencament del govern després de l’1-O, però no les comparteixo
El pla estratègic 20/22 ens marca tres reptes: creació d’ocupació de qualitat, la promoció de Mataró i la cohesió social i territorial
Com arriba un doctor en Física a la política?
Mitjançant la política i la responsabilitat. Era un moment en què crec que a Mataró era necessari fer un cop de timó i un canvi, i el PSC necessitava algú que liderés l’alternativa a l’anterior mandat de CiU. Em veia capacitat i després de molts anys de militància al partit vaig fer el pas endavant acompanyat de bona gent amb ganes de treballar per la seva ciutat.
Però vostè va encapçalar la llista del PSC sense cap experiència en la gestió municipal. No havia estat ni regidor. Va ser tota una aposta...
Vam fer un plantejament molt transparent i obert. Vam explicar qui som i que volíem per la ciutat de Mataró. I crec que vam transmetre la frescor que donava ser gent que el nostre interès per la política era pel bé comú i no per interès personal. Que tenim ganes i idees de com millorar la nostra ciutat i no només per part meva sinó pel conjunt de companys i companyes. Crec que vam fer una bona campanya explicant que aquest era l’ADN de la nostra candidatura i afortunadament vam poder quedar en primer lloc a les eleccions del 2015.
Satisfet d’haver recuperat una alcaldia socialista històrica que en el darrer mandat el PSC va perdre per primer cop en favor de CiU?
Del que em sento satisfet és de poder continuar la tasca de grans alcaldes com Joan Majó, Manel Mas i Joan Antoni Baró. Són persones que van deixar una petjada molt gran a la ciutat de Mataró i vagis per on vagis de la ciutat a tots els carrers es pot trobar alguna de les seves obres de govern. D’ells i dels seus equips perquè les coses mai s’aconsegueixen soles. I en segon lloc estic molt content d’haver pogut materialitzar aquests quatre anys l’alternativa per Mataró que vam plantejar durant la campanya i que creiem que és la millor per la ciutat i sobretot pels seus veïns i veïnes.
Va oficialitzar la seva candidatura a la reelecció en un acte recent de gran format. Preparat per la cursa electoral?
Estic preparat perquè els companys del PSC m’han reelegit de forma unànime com a candidat i espero que els ciutadans em reelegeixin com a alcalde. Va ser un acte en què vaig comptar amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i amb la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, però també amb unes 600 persones de la ciutat en què algunes eren del PSC i altres no però que estaven convençudes que el nostre projecte ha suposat quatre anys de millora per la ciutat, malgrat que evidentment queden moltes coses per fer.
Per això el lema de ‘Mataró ens uneix’?
Sí. És una forma senzilla de visualitzar que l’espai que compartim és quelcom més que la gran política que transcendeix als titulars dels mitjans. Som veïns que ens trobem pel carrer i tenim els mateixos interessos, una ciutat neta, segura, amb feina per la gent amb el respecte i la convivència que s’entén tan bé des de la política municipal.
Quin termini té plantejat en el seu projecte si revalida l’alcaldia?
Vaig firmar un codi ètic abans de ser alcalde que limita la meva participació en política local en tres mandats. També veurem que decideixen els ciutadans a les urnes el pròxim mes de maig. Jo tinc una manera de fer de tenir un nord i un objectiu clar i després treballar-ho pas a pas.
El moment més difícil del mandat va ser la ruptura del govern de coalició amb el PDeCAT fruit de la tensió en la política per l’1-O?
El moment més difícil en l’aspecte personal sens dubte va ser la mort del regidor Joan Vinzo, un bon company, un bon polític, un bon amic i una bona persona. Però òbviament el trencament del govern amb CiU, però també els mesos que es van viure al voltant de l’1-O, van ser moments molt complicats. Malgrat tot, un no pot pretendre estar en política i quedar-se al marge de la realitat, que va ser molt complicada per a tothom.
Va entendre el trencament?
Entenc les seves raons però no les comparteixo. El nostre lema ‘Mataró ens uneix’ també vol dir que per nosaltres el fet que dos partits no comparteixin com ha de ser el futur de Catalunya no ha de ser impediment per parlar i treballar sobre la seva ciutat i el seu territori. Hem de ser capaços de fer possible al consistori un acord entre espais diferents per fer que la ciutat vagi endavant. Però puc entendre que malgrat els dos anys de govern que hem compartit, els companys convergents estaven molt pressionats per una part de la ciutadania que demanava trencar.
El trencament es podia haver evitat amb decisions diferents de vostè respecte a l’1-O. Per què no va facilitar col·legis?
La Generalitat volia desviar l’atenció sobre la seva responsabilitat perquè tenia mitjans per fer el referèndum i traslladar la pressió als ajuntaments suposava atacar directament la convivència als municipis. La meva posició va ser sempre clara de compromís amb el compliment de la llei i quan em comprometo amb una cosa ho compleixo. A partir d’aquí per mi l’1-O és un dia negre i ja vaig dir que estava en contra de la violència i per això vaig contactar amb el subdelegat del govern Enric Millo per deixar-li clar que rebutjava que els policies nacionals vinguessin a fer càrregues a Mataró. Vaig mantenir la institució al marge per garantir la convivència i que l’Ajuntament sigui de tothom. I passat el temps mantinc aquesta posició a l’igual que el rebuig a la violència.
Però vostè posteriorment va intentar evitar una acció reivindicativa pels presos polítics amb creus grogues a la platja de Mataró. No hi tenien dret?
El que vam plantejar és que aquella acció no tenia autorització i que no era l’Ajuntament qui l’havia de donar. I que les coses s’havien de fer de la forma establerta per a aquestes reivindicacions. Malauradament veiem com hi ha posicions antagòniques que es retroalimenten i que tapa el que realment ens interessa que és fer avançar la nostra ciutat i el conjunt del país.
Va patir per l’alcaldia amb la possible moció de censura?
A mi el que em preocupa és tenir una ciutat cada cop millor i no la meva cadira.
Però ha hagut de governar en minoria davant una oposició de 8 grups municipals i dos regidors no adscrits. Com es pot dirigir així una ciutat com Mataró?
Amb paciència, voluntat de diàleg, complint els acords i amb la convicció que voldríem tenir una majoria més àmplia per donar més estabilitat i permetre avançar més ràpid, però que les mirades diferents dels altres enriqueixen els posicionaments propis.
Què suposa per a la ciutat l’aprovació del pla estratègic 20/22?
Un pla estratègic serveix perquè cada actor de la ciutat, des del seu paper polític, social, de gestió, etc., pugui fer el que li pertoca però des de la identificació dels reptes comuns. Els tres reptes que nosaltres hem identificat és la creació d’ocupació de qualitat, la promoció de Mataró dins i fora de la ciutat i en tercer lloc la cohesió social i territorial, tot garantint que els mataronins tinguin una certa igualtat d’oportunitats i d’accessibilitat als serveis públics. A partir d’aquí identifiquem els projectes i els actius que podem posar damunt la taula per fer front als reptes plantejats. Això ens permet anar a buscar finançament i seleccionar projectes de transformació de la ciutat.
Quins són els projectes més immediats que es plantegen?
Tot el referent a l’accés a l’habitatge per la qual cosa ens hem presentat a una convocatòria de fons europeus que només han aconseguit a Catalunya Barcelona i nosaltres. Són dos milions d’euros per fomentar el lloguer assequible d’habitatge amb una fórmula innovadora d’economia i social. També ens hem marcat com a prioritari el desenvolupament de la formació professional. I en tercer lloc tot el que té a veure amb el front marítim.
Si el tèxtil va ser el motor de Mataró en el passat quines són ara les potencialitats de la capital maresmenca?
El front marítim n’és una. I també la zona de les cinc sénies perquè encara que la gent no ho sàpiga, Mataró té la mateixa quantitat de superfície urbana que d’ús agrícola. A la vegada som una ciutat industrial, metropolitana i amb un pòsit històric important.
L’atur continua sent el principal problema de Mataró malgrat haver baixat del 20% al 14% durant el mandat. Què cal fer al respecte?
Hem de diversificar la nostra economia i fixar dos o tres pilars d’activitat econòmica que siguin generadors de llocs de treball.
Els veïns del barri de Rocafonda denuncien una greu inseguretat ciutadana.
Hi vaig sovint, hi tinc molts amics i aquesta qüestió em preocupa com als veïns. Successos com aquests és el que es veu més, però no es veu el que s’ha evitat gràcies als diners que s’ha decidit invertir en el barri de Rocafonda com per exemple en la reurbanització de l’eix Cervantes, el parc de Rocafonda, tota la tasca de la llei de barris amb la urbanització de Joan XXIII, etc. Cal mantenir aquesta via d’actuació com les 22 comunitats de veïns que vam ajudar a rehabilitar amb la llei de barris en col·laboració entre l’Ajuntament i la Generalitat, tot i que en l’acció més immediata també hi ha el reforç policial que hem posat en marxa malgrat saber que ens posem en allò que no ens toca perquè la llei és molt clara i la competència de seguretat ciutadana és dels Mossos d’Esquadra. Hem d’escoltar els veïns i farem un esforç però qui li pertoca i té els mitjans són els Mossos i cal demanar al departament d’Interior que posin fil a l’agulla. A Mataró i a totes les ciutats que ho estan demanant perquè malauradament la inseguretat ha crescut a tota l’àrea metropolitana.
Ha centrat la seva gestió en la millora de voreres i asfaltatge de carrers per la falta de projectes de grans equipaments?
Si haguéssim anunciat que faríem un gran auditori estaríem enganyant la gent perquè són dos milions d’euros que no tenim i en tot cas no deixarem d’atendre les necessitats del dia a dia de la ciutadania per fer-lo. Els que demanen grans projectes que expliquin com s’ho faran després per atendre les peticions de millores als carrers. Tinc la convicció que una ciutat té la dimensió petita i la gran. I cal encabir-ho tot en un mateix projecte perquè si no la ciutat no és de tothom i ha de ser-ho. Per això l’acció de govern ha de ser capaç de respondre a les petites coses i alhora anar marcant la mirada llarga de transformació de la ciutat.
Vostè ha fet també bandera d’una profunda reorganització interna, però també física, amb equipaments com l’espai Mataró de can Xammar, de l’Ajuntament. Perquè?
Perquè per mi si l’Ajuntament es transforma la ciutat també ho fa. En qualsevol punt de la ciutat està l’Ajuntament sigui en el servei de neteja, de jardineria, transport públic, etc. Per tant perquè l’Ajuntament vagi endavant l’Ajuntament també hi ha d’anar. El progrés de la societat es fa des d’un lideratge compartit amb molts agents com la societat civil, sindicats, teixit econòmic, entitats però l’Ajuntament és qui ha de tirar del carro. I també perquè hem de garantir solidàriament el futur dels que ens succeiran i l’Ajuntament s’ha de preparar davant els canvis que s’estan succeint per continuar servint els ciutadans.
Per què han remunicipalitzat el servei de la grua i de la zona blava?
Per prestar millor servei.
No funcionava bé amb la concessió?
Tenia unes limitacions que ara no té. Així que anem a provar-ho i jo crec que ens en sortirem. Però hem superat limitacions com el fet que fins ara no podíem fer polítiques de preu de la zona blava que vagin en la línia de la idea que tenim d’impulsar el centre. El disseny de la mobilitat de la ciutat és municipal i ara tenim una eina més.
I en canvi la recollida d’escombraries ha generat moltes queixes del servei de l’empresa concessionària i fins i tot denúncies d’irregularitats. És així?
És un contracte signat el 2014 per l’anterior alcalde i durant els últims anys hem comprovat unes carències òbvies.
Però vostè ha governat quatre anys. No ha pogut solucionar-ho?
Hem fet alguna millora incrementant alguns serveis principalment ampliant les zones de recollida, també augmentant la freqüència de retirada de contenidors, especialment en època estiuenca per evitar temes d’olors. Hem posat en marxa una aplicació per identificar incidències. Però seguim veient que és insuficient. Ara, la vigència del contracte és de vuit anys i caldrà esperar que finalitzi.
La sentència contrària del Tribunal Suprem descarta definitivament la presència d’El Corte Inglés a Mataró?
El que descarta la sentència és que El Corte Inglés vingui de la manera que estava previst. Amb l’edifici clàssic d’aquesta superfície comercial a Mataró no podrà ser. Ara, això no vol dir que no sigui possible l’arribada de la locomotora comercial al centre utilitzant altres fórmules per complir l’objectiu. Mataró ha definit molt bé quin és el seu model comercial i és d’equilibri entre grans superfícies i el comerç de proximitat, i entre la perifèria i el centre. Dins d’aquest model El Corte Inglés té el paper de motor, al centre. I aquesta idea encara és possible i el que hem de fer és treballar amb constància ara que l’escenari judicial és clar.
Aquesta ha estat una de les seves grans promeses electorals incomplertes.
Sí. Per això quan va arribar la sentència el primer que vaig fer va ser gravar un vídeo des del solar en qüestió per demanar disculpes als mataronins.
Ara caldrà tornar el solar a les seves condicions originals amb la fàbrica desmuntada inclosa?
La sentència no diu el que s’ha de fer. Diu el que no es pot fer.La nostra obligació és reconstruir la situació cap a l’arribada d’una activitat comercial potent al centre de la ciutat tenint en compte òbviament els condicionants que marca la sentència. El que diu és que no es pot reconstruir la nau industrial al lloc on es preveia. Que si es reconstrueix ha de ser al lloc original. Però no diu que s’hagi de fer.
I en l’àmbit comercial en quin estadi es troba l’ampliació de Mataró Parc?
Aquest és un projecte que és una oportunitat per a la ciutat. S’ha de posar algunes condicions. També hi ha una situació urbanística complexa amb sentències pel mig que estem endreçant de manera que permeti ordenar les necessitats de la ciutat en aquell gran sector i dins d’ell ajustar la demanda del promotor. Hem anat avançant i aviat presentarem les conclusions del treball realitzat.
Quin és el seu projecte per al port?
El nostre projecte té tres peces. El primer, salvaguardar la part nàutica, perquè un port sense vaixells no és un port. I a més aquesta és la injecció econòmica principal per mantenir el port. I hem avançat molt perquè hem passat d’una concessió en què quasi no s’apuntava ningú a signar més de mil contractes d’amarratge. La segona peça és una zona comercial i confio que el port tingui l’estabilitat de governança necessari per enllestir el projecte que tenim molt avançat amb una proposta molt atractiva basada en l’oci i la restauració d’àmbit molt familiar. I en tercer lloc tot allò relatiu al sector de l’economia del mar com el varador, la marina, etc.
Serà compatible l’activitat portuària tradicional amb la nova zona comercial?
En el primer disseny així es contempla. Aquestes activitats s’han de mantenir perquè no tindria sentit tenir vaixells i no tenir les activitats i serveis complementàries que a més li donen singularitat al port de Mataró.
El Tecnocampus s’ha convertit en una bandera de Mataró. S’ampliarà?
El Tecnocampus són 126.000 persones la majoria de les quals són treballadors i treballadores. Una marca reconeguda arreu de Catalunya. Una inversió de 50 milions pagats pels ciutadans de Mataró que ha permès formar capital humà per al futur i que funciona molt bé. Tenim uns 3.500 estudiants i moltes empreses. Per tant el que hem de mirar és com es fa més gran, creix i té més metres.
El polèmic macroprostíbul que es volia construir a Mataró és història?
A Mataró hi ha un consens majoritari contra aquest tipus d’equipament. De moment la justícia ha deixat clar que malgrat reconèixer la llicència d’activitat que tenen no poden començar les obres perquè no tenen llicència d’obres. Nosaltres esperem que això es ratifiqui judicialment. Per a Mataró els polígons són una eina fonamental de la nostra aposta per la indústria i estem fent un esforç d’inversió molt important per millorar-los i modernitzar-los i també estem redefinint els usos per garantir una activitat econòmica que porti llocs de treball a Mataró. I en aquesta redefinició no hi té cabuda aquest tipus d’activitat.
S’ha vist esquitxat en aquesta polèmica pel seu parentiu amb un dels impulsors del projecte.
En el moment que vaig sospitar que un tiet podia estar col·laborant amb el promotor ho vaig posar en coneixement del secretari municipal per salvaguardar els interessos de l’Ajuntament. No sé com ni en què ni ho vull saber. I hi ha qui ho va voler utilitzar per anar contra mi.
En aquesta reordenació sembla que volen limitar l’oci als polígons com ara discoteques i altres establiments similars. És una activitat conflictiva?
Sí. Hem fet accions tot i que no hem avançat tot el que voldríem. En el debat de fons no és tan clar que la qüestió sigui eradicar tota activitat d’oci als polígons però sí ens interessa el control i que no sigui perjudicial per la ciutat.
Ha aconseguit l’aprovació inicial dels pressupostos acordats amb comuns i Podem. Quins són els eixos bàsics?
Primer de tot vull donar les gràcies als grups per avenir-se a negociar perquè és un tema molt important. En els eixos del pressupost hi ha una inversió molt important en habitatge que vol donar resposta a les necessitats actuals de la ciutadania de Mataró en aquesta matèria. Els comptes també posen l’accent en les polítiques de mobilitat amb nous títols de transport, un nou contracte del transport públic i altres mesures i també tenen molta dedicació a tot allò que té a veure amb les persones en l’atenció als més febles. Això a banda de continuar posant la ciutat al dia.
La partida d’habitatge és de quasi tres milions. A què es destinarà?
Són diners per comprar habitatge social, per rehabilitar, que és una política que em sembla fonamental per evitar la degradació de la ciutat, microcrèdits per a particulars que també vulguin fer millores, solars per a promocions d’habitatge cooperatiu, i altres iniciatives que busquen facilitar l’accés dels mataronins a l’habitatge.
L’acord pressupostari inclou la posada en marxa d’una comercialitzadora d’energia. Com es farà?
És una idea molt interessant. El futur passa per un bon ús dels residus i de l’energia i bona part de la competitivitat passarà per aquí. I a més, en la vessant social pot ajudar a què per les persones amb menys recursos la factura de la llum no sigui un obstacle per disposar dels subministraments bàsics.
Com valora el resultat del concurs d’idees del pla d’impuls del centre, que no ha estat exempt de polèmica?
L’acord de pressupostos preveu l’articulació d’un primer encàrrec per desenvolupar el pla al guanyador del concurs tal com s’hi establia que ens hem compromès a consensuar i a presentar al llarg d’aquest primer trimestre.
Les millores al Centre d’acollida d’animals domèstics cal Pilé són suficients?
A cal Pilé vam destinar una partida important per la reforma especialment en el tema de recollida d’aigües que és molt important per tema d’higiene. I també la part de la gatera. Però ara en el pressupost tenim el projecte de construcció del nou centre d’acollida tal com vam acordar amb la protectora.
I la remodelació del Cafè Nou és l’obra més important del mandat?
És una obra molt emblemàtica. Volem atreure la gent a la part alta de la riera amb activitats en aquest cafè històric i molt característic, i cuidar el patrimoni del pinyol històric mataroní.
Per acabar, com a porter creu que és més difícil parar gols en el futbol sala o en la política?
No ho sé. Són coses molt diferents.

Un físic en política

David Bote Paz (Barcelona, 1982) va aconseguir l’alcaldia com a candidat del PSC en les darreres municipals del 2015 després de guanyar unes eleccions que van deixar a la capital del Maresme una fragmentació política rècord, amb nou grups municipals. Solter i sense fills, l’alcalde de Mataró és doctor en física ‘cum laude’ per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor de secundària i tècnic de radioprotecció al Sincrotró ALBA i al centre de làsers pulsats de Salamanca. El ‘No a la guerra’ de l’Iraq va activar la seva militància política. Es defineix com un home de ciència però també d’humanitats. L’apassiona escriure i sobretot llegir. I té una de les seves grans aficions en el futbol sala, en què juga de porter.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
QÜESTIONS TÈCNIQUES

Fiscalia recriminada i testimonis “contaminats”

LA TRUCADA

“L’estratègia és una: desmantellar la falsedat”

LA COLUMNA

“S’evidencia la poca rigorositat de la fiscalia”

Què hi diuen els tertulians

Romeva convida el Suprem a tornar la pilota a la política

Barcelona
L'altra cara del judici
AL CARRER

El col·lectiu Silenci protesta cada dia a tocar del Tribunal Suprem

Front contra l’antisemitisme

París

Alamany deixa Catalunya en Comú a la porta del 28-A

barcelona

El M5E protegeix la immunitat de Salvini i evita que vagi a judici

Roma