Política

DAVID BONVEHÍ

PRESIDENT DEL PDECAT

“No he trobat ningú al partit que no vulgui la independència”

“Els que diuen que per fer-la efectiva potser s’ha de canviar el rumb no són uns traïdors”

“La Crida no ha de ser una còpia del PDeCAT”

“Soc optimista i penso que hi haurà pressupost”

No s’entendria que la gent del PDeCAT digués a la Crida com s’han d’organitzar
Em rebel·la que la gent que repensa i recalcula no sigui considerada independentista
El país no necessita unes eleccions, necessita arribar a les sentències amb un govern fort Hem intensificat aquesta setmana els contactes amb el PNB i els gallecs per a les europees

Va començar a CDC, va ser alcalde de Fonollosa, diputat de Junts pel Sí i, des del juliol, presideix el PDeCAT. Ara treballa en l’“encaix” amb la Crida i ens fa un repàs de l’actualitat al país.

S’ha començat a negociar amb els comuns pel pressupost de la Generalitat en plena mobilització del sector públic. Veu factible aprovar-lo?
Sí, soc optimista. El país necessita ser governat i el pressupost n’és l’eina principal. Al PDeCAT creiem que ha de preveure les necessitats reals de la gent sense grans canvis en el model de societat.
Va posar la línia vermella en no augmentar la pressió fiscal, però no havia mirat la proposta dels comuns. Ja ho ha fet?
Vaig reunir-me amb el president Torra i ens va dirque començava el primer contacte informal amb els comuns. Pendents de saber les propostes concretes.
N’ha fet arribar alguna, vostè?
Vaig traslladar al president Torra que no volem més pressió fiscal a les classes mitjanes i hem de garantir que consensos com el de l’impost de successions o les inversions territorials no es canviïn. Hi ha d’haver una partida més elevada per a la fibra òptica per a tots els municipis i programes de reindustrialització per a empreses.
Veu eleccions, si no hi ha pressupost?
El país no necessita unes eleccions, necessita arribar fins a les sentències de l’1-O amb un govern fort i cohesionat. Crec que hi ha grans consensos d’un 80% amb comuns i una part dels socialistes que volen una estabilitat, una defensa dels drets socials i civils del país, i crec que la legislatura durarà.
Sense pressupost és difícil que hi hagi un govern fort.
Sí, però ja he dit que soc optimista i que hi haurà pressupost.
Culpava de les mobilitzacions l’Estat per l’infrafinançament. El govern no en té cap culpa?
Hi ha un dèficit fiscal que afecta en tot, també els serveis públics. Dit això, tenim el repte de fer una administració més eficient i eficaç i hem de canviar coses de fons que durant aquest any no hem estat capaços d’esprémer fins a les últimes conseqüències. La gent no vol excuses, som un partit de govern i hem de trobar solucions. Quan vam recuperar la Generalitat, el 2010, dèiem que volíem un pacte fiscal pel dèficit, modernitzar l’administració –ho hem fet en part– i no gastar-nos diners en estructures sinó en persones que presten serveis a d’altres. Hi ha camp per recórrer.
Plantejava tres escenaris per a les eleccions europees. Sembla que dues s’han descartat.
Continuarem explorant les tres vies. La independentista catalana no la deixem ni tampoc la dels pobles i nacions sense estat, però sembla que hi ha altres actors, sobretot ERC, que no hi juguen. Per això hem intensificat aquesta setmana els contactes amb el PNB i els gallecs, per veure si podem tornar a fer coalició. Ens hem citat al desembre a Bilbao o aquí.
El candidat el decidiran en el consell nacional?
El 15 de desembre establirem les bases per presentar-se a les primàries. M’agradaria que gent independent també s’hi pogués presentar.
Ja s’han significat candidats?
Sí, però per prudència no puc dir-ho. Tinc la sorpresa bona de gent que no ve pròpiament del partit amb ganes de fer política.
En relació amb Europa, l’expulsió de l’Aliança dels Liberals Demòcrates Europeus (ALDE), vostès l’atribueixen a Cs, però hi ha un informe intern que diu que els havien demanat a vostè i a Marta Pascal informació per defensar-se i no havien respost.
No és cert. Hi ha un informe no demanat ni subscrit per cap òrgan del partit que fa una sèrie de valoracions. En el consell nacional donarem l’informe del perquè se’ns va expulsar i detallarem totes les actuacions que vam fer. La Marta Pascal fins al desembre de l’any passat va ser vicepresidenta d’ALDE i hi participava activament, però cada cop era més irrespirable l’ambient. Al congrés del juliol ja vam dir que entre la militància repensaríem amb quin partit i espai en ajuntarem a Europa perquè teníem clar que amb Cs era molt difícil conviure-hi.
Per què és tan difícil l’encaix amb la Crida tenint en compte que Puigdemont, sent del PDeCAT, n’és l’impulsor?
La Crida estava formulada com un moviment al principi que agrupava totes les sensibilitats de l’independentisme i durant el congrés vam tenir clar que ens hi havíem de sumar. El PDeCAT és l’únic espai de gent que s’hi ha sumat en massa. Què ha passat des del juliol fins ara? Que altres espais ideològics no s’hi han sumat i la Crida ha anat canviant la seva posició. Ha passat de ser un moviment a semblar que vulgui ser una organització política i un partit amb totes les conseqüències. És evident que el PDeCAT vol seguir representant un espai ideològic i, per tant, continuarem i no ens dissoldrem en cap cas. I si existeix un altre partit que es diu la Crida s’ha de veure com aquests dos actors polítics sumen. Aquí hi ha una altra dificultat, ja que segons les manifestacions que la Crida no volen la suma d’aportacions de partits, i això és un escull. Estem intentant trobar la manera de poder sumar els dos actors polítics tenint present que la Crida no tinc clar que al final acabi acceptant aportacions de partits i que nosaltres som un espai ideològic molt implantat territorialment, amb un llegat polític i una manera de fer clara.
A través dels adherits que hi ha del PDeCAT a la Crida, també poden fer les aportacions.
Sí, però vam tenir clar que la gràcia era que la Crida no havia de ser una còpia del PDeCAT. No s’entendria que la gent del PDeCAT els digués com s’han d’organitzar. Entenc que si al final hi ha dues organitzacions polítiques puguin confluir per sumar. No tindria sentit que uns intentessin condicionar els altres.
Sigui partit o no, han dit que la Crida té data de caducitat.
És evident que quan siguem un estat independent la configuració de partits polítics també ha de canviar a Catalunya... És un element més. No és rellevant.
Hi ha opinions diverses a l’executiva de com ha de ser aquest encaix. Quines són?
Gent que diu que és una suma de partits; una altra que defensa que el partit és el PDeCAT i la Crida ha de tenir una altra formulació i s’ha de trobar un encaix basat en coses diferents; hi ha un sector que hagués desitjat que el PDeCAT tingués menys pes polític i que la Crida exercís més lideratge; i la gent que ho vol a la inversa i que la Crida sigui un acompanyant. Intento que hi hagi una opció que la majoria d’associats del PDeCAT la comprin.
Vostè deu tenir una opinió...
La tinc, però com que soc el president no la diré, per respecte. Tinc claríssim que són complementaris. Per sumar un projecte col·lectiu no sobra ningú i s’ha de fer compatible el llegat polític i ideològic del PDeCAT amb un moviment o partit que agrupa gent que segurament mai vindria al nostre espai ideològic. I si en aquests propers anys podem sumar per ser més forts i intentar fer efectiva la república, ho hem de fer.
La decisió la prendran abans del seu congrés constituent del 19 de gener?
N’estem parlant amb la comissió delegada i amb alguns impulsors de la Crida. Ho farem de comú acord quan sigui el millor moment. Però seria desitjable no eternitzar-ho.
Va demanar que les opinions es transmetessin de portes endins. Costa controlar-ho?
Estem en un moment on se sobreposen molts debats. Sí que puc dir que dins el PDeCAT no he trobat ningú que no vulgui la independència. I és evident que hi ha diverses maneres d’arribar-hi, i aquest és un debat obert. També si els partits entesos com fins ara són la millor eina per aconseguir la independència. Jo opino que sí, però hi ha gent que ho qüestiona. Hi ha el debat sobre si el PDeCAT ha de reivindicar el llegat dels últims quaranta anys del catalanisme o no, i penso que sí. Hi ha moltes sensibilitats que es toquen i molta gent que se sent interpel·lada i per això hi ha tant debat intern i tanta tensió.
La via unilateral està esgotada?
Tots els que diuen que per fer efectiva la independència potser s’ha de canviar el rumb, no són uns traïdors. No sé quina és la via que ens permetrà arribar abans a la independència efectiva, però em rebel·lo contra la gent que considera que no pot haver-hi altres fórmules que les seguides fins al 27 d’octubre. Jo penso que fins a l’1 d’octubre els passos seguits ens van fer sumar molt; que de l’1 al 27 d’octubre, també; però és veritat que llavors vam quedar en una situació que hem de repensar i recalcular per veure com fer efectiva la independència. I com que jo ho faig, no soc ningú per dir a altres que són menys independentistes si també estan recalculant i repensant. Si d’això se’n diu estar fora de la via unilateral i la desobediència... No és una terminologia de la qual sigui entusiasta. Em rebel·la que a la gent que repensa i recalcula no se la consideri independentista.
S’utilitza amb molta lleugeresa la paraula ‘traïdor’?
Sí, massa. I aquest país, per aconseguir la independència, no pot renunciar a cap via, ni ara ni en el futur. Però és evident que només aprovant lleis al Parlament com vam fer fins al 27 d’octubre no n’hi ha prou per fer efectiva la independència i hem de tenir en compte altres vies. Governar bé per solucionar els problemes de la gent i convèncer els que no són de matriu catalanista; fer fora actituds franquistes; no abandonar el diàleg polític per intentar acordar un referèndum amb l’Estat; i la lluita a Europa, que pot donar rèdit en uns anys. No n’hi ha prou tirant pel dret.
Què pensa que s’hauria pogut fer millor el darrer any?
Vam intentar fer la independència amb lleis democràtiques al Parlament i vam crear unes expectatives de fer-se efectiva quan hauríem d’haver previst que hi havia un Estat que et deia que no la podries aplicar tot i tenir majoria. L’autocrítica és que la via era democràtica, però no suficient per aconseguir la independència.
Els presos polítics han de tenir un paper rellevant en les llistes de les municipals i les europees?
Me’ls imagino a les properes eleccions absolts de fets que no han comès i, per tant, sumen ara i podrien seguir sumant.
Però el judici i la sentència poden anar més tard.
Si hi ha un judici injust i són condemnats, ells tenen l’última paraula. A les llistes del 21 de desembre ho van decidir ells. Tenen un lideratge polític i moral gran i el PDeCAT ha de sumar amb ells.
Com valora la vaga de fam iniciada per Sànchez i Turull?
Tenen tot el nostre suport. La presó preventiva és totalment injusta i els bloquegen per no poder accedir a la justícia europea.
Què espera del ple del 12 de desembre al Congrés per parlar de Catalunya?
Es convertirà en un debat sobre l’enaltiment del nacionalisme espanyol barrejant el Brexit i Gibraltar. Nosaltres, oberts a dialogar, hi farem un discurs donant valor a tot el que Catalunya ha fet i la seva potencialitat, fent una reclamació legítima per acordar un referèndum definitiu amb l’Estat. I denunciarem la situació antidemocràtica que s’està vivint. Soc més pessimista que optimista amb la proposta que pugui fer Pedro Sánchez.

Passa a la pàgina següent

Ve de la pàgina anterior



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Connexió amb el Parlament per seguir l’última sessió de l’any

barcelona

La Moncloa situa la possible reunió amb la Generalitat en divendres però la deixa en mans de Torra

Ciutadans reclama a Torrent i a Buch que “protegeixin el Parlament” i garanteixin “els seus drets” el 21-D

Barcelona

ERC acusa el govern espanyol d’”irresponsable” per no afavorir el diàleg i insisteix en la reunió del 21-D

El Suprem rebutja aturar cautelarment l’exhumació de Franco com demanava la família

El Suprem rebaixa les inhabilitacions pel 9-N a Mas, Ortega i Rigau

JxCat vol una reunió més enllà d’una “foto” entre Govern i Moncloa

Barcelona

Acadèmics, juristes i entitats pels drets humans impulsen una plataforma per supervisar el judici del procés

Barcelona

Iglesias defensa una trobada entre governs el 21-D

Madrid