Política

Miquel Buch

Número 22 de Junts Per Catalunya per Barcelona

“Són eleccions imposades. Es tria entre Rajoy o Puigdemont”

Ha renunciat fa pocs dies a l’alcaldia de Premià de Mar i és a punt de deixar la presidència de l’ACM. Ha estat una de les veus clau de suport al procés des del municipalisme

Com li van proposar anar a la llista del president?
Va ser una trucada molt ràpida. La llista la presentaven l’endemà i vaig tenir poc marge per pensar-ho, però tampoc em calia perquè ja havia manifestat al partit que hi estava disposat. Com a president de l’ACM la proposta es reforçava.
Què el va decidir a fer el pas?
Després de parlar-ho amb la família i que s’hagués descartat del tot la llista única, en la qual hi creia i hi crec fermament, vaig fer meves les paraules del president Puigdemont que diu que ara ens toca ser militants de Catalunya i no pas d’un partit en concret.
Creu que no ha estat encertat que els partits independentistes vagin per separat?
La il·lusió de país que vam crear amb la proposta del Junts pel Sí el 2015 l’he vista poques vegades en política i vam ser capaços de treballar conjuntament per fer-la possible
Però va ser un matrimoni de conveniència
Però en això consisteix governar: cedir en els interessos de partit per construir un futur de país. I el que queda clar és que si es vol restituir el president legítim només hi ha una opció, la de votar Junts per Catalunya.
No són unes eleccions normals.
No, de cap manera. Són eleccions on només hi ha dues opcions: o Puigdemont o Rajoy. I cal recordar que a l’Estat no li va tremolar la mà quan va pegar la nostra gent l’1-O, que va amenaçar de continuar-ho fent si no claudicàvem, que han empresonat gent per les seves idees i que finalment ha intervingut amb l’article 155 un govern legalment escollit, que és com pegar-nos però sense fer-nos sang.
Està investigat per la fiscalia, això el preocupa?
No, perquè el missatge de “No esteu sols” me’l crec i me l’han demostrat. N’era conscient, del risc, i com jo moltíssima gent disposada a tot. Es tracta de demostrar el compromís amb el teu país i aquesta és una manera com una altra
Creu que la seva experiència al capdavant del món local li podrà servir al Parlament si surt escollit?
No em farà pas nosa. Però estem parlant d’unes eleccions excepcionals, imposades per Madrid i on les urnes ens han de donar altre cop la legitimitat de continuar el camí de construcció d’una nova República. El 21-D hem de ser prous.
Què vol dir ser prous?
Fàcil: més de la meitat. Tant de bo fossin el 90 per cent, però hem de defensar que la meitat més un és majoria i que en cas contrari es farà valer com a tal. Ens cal una participació massiva i estic convençut que la nostra gent complirà, com ho ha fet sempre.
Creu que es respectarà un resultat independentista per part del bloc constitucionalista?
És una pregunta que no hauria de fer-se en democràcia, perquè posa en dubte la mateixa essència del terme. Vull creure que sí i hi posarem tots els mitjans per garantir la màxima transparència, però el dubte existeix.
Què passa si diumenge guanya l’independentisme?
Que s’hauran esvaït els dubtes interessats que asseguren que la nostra opció no té prou massa social. I això és més important del què sembla, perquè ja no hi haurà excuses per aturar el nostre camí. També servirà perquè Europa finalment atengui les nostres demandes, perquè ja no podrà desentendre’s de la veu de la ciutadania.
I si hi ha un empat tècnic?
No estic pas en aquesta tessitura i no m’ho vull plantejar. Estem aquí per guanyar i guanyar amb claredat, perquè el contrari representa un escenari de retrocés per les llibertats de Catalunya. Participem en el 21-D perquè no tenim cap por a les urnes, però no s’haurien d’haver fet perquè el govern exiliat ja estava legitimat.
I com creu que reaccionarà l’Estat?
Si és tan defensor de la legalitat com proclama, haurà d’acatar i retirar-se. Però ens ha demostrat que es tracta d’un Estat més colonitzador que no pas demòcrata, que imposa i del qual ens ho podem esperar tot. La nostra esperança és que la resta del món no li deixi fer.
Fins ara la resposta d’Europa ha estat molt minsa.
Però davant d’unes eleccions “legals” com defensa el mateix Estat, a Europa no li quedarà més que acceptar el resultat. Si no és així quin missatge dóna? Que per la via pacífica i democràtica no es pot assolir la llibertat d’un país?
I com convèncer els indecisos?
Costa de creure, a aquestes alçades, que encara n’hi hagi. Parlem de decidir entre legitimitat o imposició, entre llibertat o 155, entre blanc i negre perquè és obvi que no hi ha matisos i fins i tot els partits equidistants ho saben, encara que ho amaguin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

May avisa la UE que no anul·larà els resultats del referèndum

brussel·les

Anonymous Catalonia continua identificant els magistrats del suprem que ataquen l’independentisme

barcelona

Diverses entitats de la societat civil s’apleguen en la Plataforma 1 d’Octubre

barcelona

El PP celebra que la fiscalia esvaeixi dubtes sobre el màster de Casado i demana “prudència” als partits

barcelona

La Moncloa fa el primer pas per reduir els aforaments polítics i encarrega un informe al Consell d’Estat

madrid

L’AMI obre la porta a presentar una querella contra la fiscalia per la investigació dels alcaldes per l’1-O

La fiscalia desestima que s’imputi Aragonès per desobediència per l’1-O

barcelona

El Govern veu “insuficients” les explicacions de Sánchez sobre els jutges

Barcelona

Valls farà públic dimarts si finalment lidera una candidatura a l’alcaldia de Barcelona

Barcelona