Política

Procés sobiranista

1-O: república catalana?

Puigdemont fixa l’1 d’octubre com a data del referèndum i obre la via unilateral

“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”, demanarà el govern, compromès a aplicar-ne després el resultat

Les paperetes, en català, castellà i aranès. “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” L’1 d’octubre és el dia en què el govern català s’ha proposat saltar definitivament la paret de la legalitat espanyola per posar les urnes davant de les negatives reiterades de Madrid per acordar un referèndum. L’executiu va concretar ahir la pregunta i la data de la votació en una declaració institucional que volia solemne i col·lectiva des del pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. El president, Carles Puigdemont, fixava el plebiscit en el calendari acompanyat del vicepresident Oriol Junqueras, la resta de membres del govern, els integrants independentistes de la mesa del Parlament i els diputats de JxSí i la CUP, amb dues baixes justificades dels anticapitalistes, i sense Germà Gordó, diputat no adscrit.

Puigdemont va assegurar que el govern treballarà per “oferir totes les garanties” i “vetllar per la rectitud” de tot el procés referendari: la convocatòria, l’organització i la celebració. No va precisar, tanmateix, la manera. Els detalls sobre el cens i el cos electoral cridat a participar-hi o el paper dels funcionaris, entre altres incògnites, continuen en l’aire. El president de la Generalitat sí que va ratificar el caràcter vinculant de la consulta: “La resposta que hi donin els nostres conciutadans, en forma de sí o de no, serà un mandat que aquest govern es compromet a aplicar.”

Amb la fotografia d’ahir, l’executiu i la majoria independentista refermaven indirectament que no faran marxa enrere, tot i els requeriments del Tribunal Constitucional, les amenaces d’incórrer en responsabilitats penals que podrien implicar presó i les repetides advertències de La Moncloa.

La data i la pregunta, de moment, es queden en el terreny declaratori. El consell executiu es va reunir abans del discurs institucional de manera extraordinària, però no va formalitzar cap acord. No hi ha document a impugnar. Puigdemont i la resta de membres del govern signaran el decret de convocatòria del referèndum després de l’estiu, un cop s’hagi aprovat al Parlament la llei que l’empararà. Serà la primera norma catalana que desconnectarà de la legalitat constitucional espanyola i que es pretén aplicar, segons Puigdemont, “en exercici del legítim dret a l’autodeterminació que té una nació mil·lenària com Catalunya.” La CUP, que havia parlat de la pregunta amb el president, tot i que assegura que no l’havia pactada, va assegurar que recull les demandes dels darrers mesos. També va demanar més transparència que fins ara en l’organització de la votació.

A la mateixa hora que el govern i la majoria parlamentària independentista es conjurava pel referèndum, a Madrid es tancava a deliberar el Consell de Ministres. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va insistir que el referèndum no se celebrarà. L’executiu de Mariano Rajoy, però, va intentar restar importància al que havia passat al Pati dels Tarongers. Va ser el mateix portaveu qui replicava la Generalitat en la seva rutina setmanal i sense implicar-hi la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría. L’executiu espanyol assegura que intervindrà quan el govern català passi de les paraules als fets. El PSOE, després que Pedro Sánchez es va alinear amb Rajoy telefònicament per entomar el desafiament català, va apel·lar a una via alternativa que implicaria el retorn de les competències de l’Estatut retallades pel TC. Als passadissos del Parlament, els matisos dins de CSQP respecte al referèndum s’accentuaven en boca de Joan Coscubiela i Albano-Dante Fachin. El portaveu del grup parlamentari de la confluència veia “publicitat” i “escenificació” en l’anunci, i va instar el govern a acreditar les garanties de la votació. En espera dels resultats del procés consultiu a les bases de Podem, el seu secretari general apuntava que la formació “no girarà l’esquena” al referèndum “independentment” del govern que el convoqui. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es mantenia en l’ambigüitat afirmant que els comuns continuaran “treballant per fer possible el referèndum”.

Mitjans de comunicació internacionals es feien ressò de la notícia, mentre que la Comissió Europea rebutjava fer cap valoració perquè es tracta, sosté, d’un “afer intern de l’ordre constitucional a Espanya”. La conselleria de Raül Romeva va fer arribar a cancelleries d’arreu del món un nou memoràndum informant de la data i la pregunta de la votació.

La d’ahir era una declaració política que marca un punt d’inflexió en l’executiu i la majoria parlamentària independentista. Puigdemont donava oficialment pas a l’anomenada via unilateral, justificant-ne el perquè al costat del vicepresident. Junqueras va recordar que l’Estat espanyol ha negat 18 vegades la possibilitat que els catalans decideixin el seu futur, i va llistar alguns greuges d’un estat “ineficient” i “injust” com considera que ho és l’espanyol. El president de la Generalitat va citar les peticions catalanes per negociar el referèndum des que ell mateix va introduir-lo en el full de ruta durant el debat de la qüestió de confiança a què es va sotmetre al setembre. “Estem arribant al final de la legislatura i no hem tingut cap resposta positiva”, va argumentar.

L’executiu emprendrà a partir d’ara els preparatius del referèndum, tot i els riscos que comporta. Sobre la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, ja pesa una querella de la fiscalia presentada però encara no registrada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel concurs públic per homologar les empreses proveïdores d’urnes, a qui la Generalitat encara no ha formalitzat l’encàrrec de compra de les 8.000 unitats necessàries per cobrir el territori. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va rebutjar valorar l’anunci governamental perquè la fiscalia, segons va dir, no es pronuncia sobre “propòsits”. “Si quan arribi el moment, els fets aconsellen que la fiscalia actuï, doncs amb tota energia i en defensa de la legalitat ens pronunciarem”, va dir.

Puigdemont va cloure el discurs amb una crida perquè els ciutadans assumeixin “l’exercici d’un dret inalienable sobre el qual descansa l’edifici de la democràcia: el dret de les persones a decidir lliurement el futur del seu país”. Les entitats sobiranistes faran pinya demà amb Puigdemont i Junqueras en un acte multitudinari a Montjuïc.

LES FRASES

Venim d’una llarga i decebedora col·lecció de no per part del govern espanyol i de les Corts a totes les propostes
Estem davant d’un estat que de manera reiterada ha negat la possibilitat que els ciutadans de Catalunya votin
Un govern espanyol que violenta els drets democràtics fonamentals
Oriol Junqueras
VICEPRESIDENT DEL GOVERN
Avui sabem amb més nitidesa que no és qüestió de marcs legals
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

A punt per intervenir

El PSOE i Cs asseguren que han pactat amb Rajoy celebrar eleccions catalanes al gener

La Moncloa afirma que no hi ha un horitzó temporal per mantenir el 155 vigent

Els Mossos, l’economia i TV3, prioritaris

madrid
 

El rei avala el 155 per l’intent “inacceptable de secessió”

madrid
 

“La presó de Sànchez no està legitimada pel risc de fuga”

barcelona
 

Bitllets contra la por

Barcelona
 

El PSC diu ara que no donarà “un xec en blanc” al PSOE

Barcelona
 

L’aplicació del 155 enrareix el pacte entre Colau i el PSC

barcelona
 

Demanen les converses de Trapero

barcelona
 

La Unió Europea calla davant de la crida de Catalunya

Brussel·les
 
Estat espanyol
La suspensió de l’autogovern

Méndez de Vigo, portaveu i lletrat, ignora el 155

madrid