Apunts

En record de Joan Bagaria

Vaig conèixer en Joan fa uns quants anys a la Rambla de Girona. Passejava agafat de la seva Isabel. El destí ha volgut que l’última vegada que el veiés al carrer també fos passejant per la Rambla, amb la seva Isabel, en Josep Maria i embolcallat amb una estelada. Era tot just fa una setmana, l’11 de setembre. La seva dona i el seu país, les seves dues grans passions, juntament amb els seus fills. Amb la Isabel han estat companys de viatge. S’han equilibrat, s’han entès amb només una mirada. S’han estimat des del primer fins a l’últim dia, amb complicitat, amb respecte, amb seny i rauxa. I sempre, tot i les dificultats, amb un somriure. Junts van construir una família. Amb en Ferriol, amb la seva nena, la Carla, i amb el petit més gran, l’Arnau. Heu tingut un gran pare.

Catalunya ha estat la seva altra gran passió. També se l’estimava, des del primer fins al seu últim dia. Com diria en Llach, en Joan ha estat un malalt d’amor pel seu país. Ens va deixar amb el braçal de la senyera. El que li va posar l’Arnau en les seves últimes hores.

Els qui vam tenir la sort i el privilegi de ser amics d’en Joan sabem que sempre hi era. Sense fer-se notar, prudent, discret, però sempre hi era. Ho saben els amics de la colla de joventut. Ho sap en Josep Maria, més que un amic, un veritable germà. I ho saben els companys de sortida amb bicicleta, una altra de les seves passions. Allà, enfilat a la bici i pedalant fort, era un home feliç. I és que en Joan ha pedalat molt fort a la seva vida. Contra la malaltia. Ha pedalat fort a la feina, amb hores i hores destinades a la seva vocació. I ha pedalat fort amb la família perquè us estimava i us estima sense filtres. En Miquel Martí i Pol va escriure aquest poema:

“Molt he estimat i molt estimo encara. / Ho dic content i fins un poc sorprès / de tant d’amor que tot ho clarifica. / Molt he estimat i estimaré molt més / sense cap llei de mirament ni traves / que m’escatimin el fondo plaer / que molta gent dirà incomprensible. / Ho dic content: molt he estimat i molt / he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.”

Doncs això, gràcies, Joan, per estimar-nos. Nosaltres també t’hem estimat i t’estimarem molt encara. Que tinguis un bon viatge.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a